Escaladores: Top 10 referents femenines en l’escalada

Comencem pels inicis, una pionera a Catalunya.

La barcelonina Maria Antònia Simó i Andreu (1915-2007) va ser capdavantera en el món de l’excursionisme i l’escalada en el nostre país. Se la considera una figura històrica ja que va deixar la seva petja en llocs mítics com ara l’Anayet, el Pedraforca, Picos de Europa i, fins i tot, els Alps.

A més de coronar la majoria de cims més alts de Catalunya i part d’Europa i d’aconseguir premis i distincions de la FEDME entre d’altres. També va convertir-se en una referent pel seu compromís i la seva divulgació a través de la publicació de llibres, articles i guies d’escalada.

Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa nascuda el 1960 a Argelia.

Durant els anys 90 va realitzar diverses primeres ascensions en solitari. Entre elles l’obertura d’una via a la cara oest dels Drus, on hi va passar 11 dies en solitari.

Veure-la escalar és pur espectacle, els nostres vídeos preferits d’ella els podeu trobar a Youtube. Podeu buscar “Devil’s Tower” o “free solo climbing in Mali”, on la veureu escalar a ritme de trompetes. També ha protagonitzat un documental sobre “Old man of Hoy” que també podeu trobar a Youtube.

Per a nosaltres és “la crack de les cracks”. Carolynn Marie Hill és una escaladora nord-americana nascuda el 1961. A diferència d’altres dones és una cara molt coneguda i no és per menys. Va ser la primera persona en escalar en lliure “El Capitán”, recorrent la via “The Nose”, a la vall de Yosemite. Aquest fet va marcar un abans i un després en el món de l’escalada i va ser un punt d’inflexió de com entenem l’escalada actualment.

Quan va realitzar “The Nose”, va comentar: “It goes, boys!”

Certs escaladors professionals amb l’ego ferit van intentar treure-li mèrit assegurant que ho havia aconseguit gràcies a tenir les mans més petites al ser dona i d’altres barbaritats.

Fins l’actualitat i després de 28 anys només ha aconseguit realitzar aquesta via en menys de 24h i en lliure una persona a part de la Lynn, en Tommy Caldwell. En resum, la jefa.

A part d’això a fet moltes coses més que interessants, però no acabaríem mai d’enumerar-les.

Una altra referent és l’escaladora catalana Sílvia Vidal, nascuda el 1971. Especialista en escalada artificial en solitari, destaquen les seves expedicions a parets aïllades d’arreu del món. On carrega amb tot el material i renuncia a qualsevol tipus de comunicació amb el món exterior. Incloent qualsevol informació meteorològica o ajuda durant les seves llargues ascensions.

El que més admirem d’ella, no és només la seva fortalesa i resistència física i mental. Sinó sobretot la seva incansable recerca de reptes amb un compromís i un ritme poc habituals. Tenint en compte que vivim en una societat que viu cada cop més accelerada i enganxada a les pantalles.

En una entrevista per a Woguclimbing va dir una frase que ens va agradar especialment: “Si identifiquem la por, identifiquem allò que tenim opció de canviar, sanar, millorar, alliberar”.

Josune Bereziartu, escaladora basca nascuda el 1972. La seva trajectòria més potent va ser del 1997 al 2017. Durant aquests anys va liderar les primeres ascensions femenines des de 8c fins a 9a/9a+.

Durant quasi una dècada va ser l’única dona en aconseguir una via de 9é grau. Abans del 1996 havia estat sis vegades campiona d’Espanya. Ella diu que hem de creure en nosaltres mateixos i que en això recau la capacitat de canviar el demà.

Escaladora nord-americana nascuda l’any 1980. Beth Rodden ha estat una de les grans icones de l’escalada femenina dels darrers vint anys. Amb nombroses primeres ascensions absolutes i femenines arreu del món. En destaca la primera ascensió de la via Meltdown 8c+ l’any 2008 a Yosemite. Una via en estil tradicional que ha hagut d’esperar 11 anys per rebre una primera repetició.

Actualment està fent un treball molt bonic i necessari de difusió sobre l’acceptació del propi cos. Fomentant trencar els cànons i estereotips de bellesa que s’espera de les dones escaladores i mostrant-se real i autèntica a les xarxes. A més de ser mare i continuar escalant des d’una altre perspectiva.

Remarquem una frase que va compartir en l’etapa de postpart: “El meu cos de postpart ha adoptat una llibertat que m’ha aportat els meus millors dies d’escalada, amistats més genuïnes, millor sexe, i la fortalesa de ser vulnerable en públic i acceptar-me en privat”

Angela Eiter, escaladora austríaca nascuda el 1986. És una de les grans referents a nivell mundial de l’escalada de dificultat. Acumula en el seu currículum fins a 4 campionats del món d’escalada, un campionat europeu i 3 copes del món de dificultat. Tot i això, destaca sobretot per aconseguir el 2017 la primera ascensió femenina d’un 9b, “La planta de Shiva”.

“Madame Ching” és la seva última proposta de 9b. Després de l’arribada de la pandèmia va fixar-se en aquesta línia per la seva proximitat i a causa de les restriccions de mobilitat. Ella mateixa diu “vaig fer de la necessitat una virtut”.

Una altra referent és la tirolesa Babsi Zangerl, nascuda el 1988. Amb un currículum espectacular que va des del primer 8b femení en bloc, fins a primeres ascensions de 8c en escalada tradicional. Passant per 9a en esportiva i primeres ascensions absolutes i femenines de “bigwalls” repartits per mig món.

Va desmentir que Lynn Hill pogués realitzar el sostre de “The Nose” gràcies als seus dits petits, comentant: “Jo mateixa tinc els dits com salsitxes, i aquell llarg em va anar bé”.

Si hem de destacar algun aspecte en especial d’ella és la seva capacitat d’adaptació i polivalència a les diferents modalitats d’escalada.Mmantenint-se en el “top” de totes elles, especialment en l’escalada tradicional.

Hazel Findlay, escaladora britànica nascuda el 1989. Ha obert i alliberat (terme utilitzat per expressar que una via d’escalada artificial es realitza totalment en lliure per primer cop) nombroses rutes arreu del món. Especialitzant-se en l’escalada tradicional i sent la primera dona en encadenar un E9 (graduació anglesa).

És entrenadora d’escalada especialitzada en entrenament mental. Demostra que aquest aspecte és el seu punt fort encadenant dificultats més elevades en estil tradicional que en esportiva. 

“L’incomoditat i la lluita són importants. Hauríem de gravitar cap al desafiament en lloc d’allunyar-nos-en, i intentar obtenir una concepció positiva del fracàs”.

La més jove de les nostres dones llegendàries és la Janja Garnbret, escaladora eslovena nascuda l’any 1999. Sens dubte, és la millor en l’àmbit competitiu de la historia de la escalada. Ja que ha guanyat més que ninguna altra escaladora en competicions internacionals.

Garnbret va fer història a Hachiōji (Japó, 2019) en convertir-se en la primera escaladora en guanyar el títol mundial en un mateix campionat en tres disciplines diferents: dificultat, bloc i combinada.

En els Jocs Olímpics de Tokio 2020, es va proclamar campiona olímpica, penjant-se així la primera medalla d’or d’escalada esportiva femenina de la història.

“El que em motiva és el progrés. No hi ha res millor que entrenar dur i després fer allò que no podies fer fa un mes, tres mesos o un any”, diu. És aquest tipus d’actitud la que l’ha impulsat a nivells tan transcendentals. 

Si arrel de llegir aquest article t’interessa descobrir l’escalada: